En Català, Castellano & English

  La Llegenda de "Ocell de Glaç" (1985-2003) La versió original d´aquesta historieta data del 1985 i estava inspirada en alguns dibuixos meus dels anys 70 i 80 (la sèrie "Vòmits de Societat" "Sarkomand" "Sucre"....) El guió (escrit en Català) també va ser extret de diversos poemes. Durant els anys següents el còmic va ser presentat a mostres, concursos i finalment es va perdre. Sols em quedaven unes fotocòpies en un paper molt fi, i que també em van desaparèixer... Al 1998 estant en contacte amb una revista de còmics i amb l´oportunitat de publicar-lo, en faig una revisió amb els dibuixos més treballats i una nova adaptació del guió; que finalment no es va publicar. Al 2003 faig una tercera versió afegint color virtual (aprofitant els recursos informàtics actuals) i veu la llum per fi publicat en la meva pàgina Web. Quasi 20 anys desprès... "OCELL DE GLAÇ" (Òscar Garriga -versió 98) 1 Somnis a la deriva en la nit amarga, nàufrag en el glaçat mar del món; lluny de tot... desarrelat... una buidor freda m´aïlla l´ànima, el meu somni s´ha acabat, ara només sóc... Ocell de Glaç 2 Des dels castells de l´odi, cavalcant amb la flama de la violència, arrasant tot allò que és temut; la terra trepitjada amb afany de destruir, d´imposar-se ! 3 Per tot arreu móns d´exiliats, fugint de les urpes de la repressió més sagnant; sembrada de desolació, i dels laments de dolor, condemnant a mort a les víctimes ! 4 Potser ara només sóc l´últim dissident desterrat, amb una illa de somnis perduts entre les mans, atansant el meu final... però desitjo que mai més, creixi cap arbre presoner, ni en cap terra neixi un altre ocell de glaç ! La Leyenda de "Ocell de Glaç" (1985-2003) La versión original de esta historieta es del 1985 y estaba inspirada en algunos dibujos míos de los años 70 y 80 (la serie "Vòmits de Societat" "Sarkomand" "Sucre"...) El guión (escrito en Catalán) también fue extraído de diversos poemas. Durante los años siguientes el cómic fue presentado en muestras, concursos y finalmente se perdió. Solo me quedaban unas fotocopias en un papel muy fino, y que también me desaparecieron... En 1998 estando en contacto con una revista de cómics i con la oportunidad de publicarlo, hice una revisión con los dibujos mas trabajados y una nueva adaptación del guión; que finalmente no se publicó. En el 2003 hago una tercera versión añadiendo color virtual (aprovechando los recursos informáticos actuales) y ve la luz por fin publicado en mi página Web. Casi 20 años después... El poema habla de la amargura de sentirse como un naufrago, porque han acabado con tus sueños y estas vacío como un pájaro de hielo; todo por el afán de imponer y destruir la tierra de aquellos que se teme; las víctimas huyen del dolor, la represión, la muerte... el pájaro desterrado espera su final (con una isla de los sueños perdidos entre sus manos) deseando que no crezcan más árboles prisioneros, ni que en ninguna tierra nazca otro pájaro de hielo. The legend of "Ocell de Glaç" (1985-2003) The original version of this comic is from the 1985 and it was inspired by my drawings of the years 70 and 80 (the series "Vòmits of Societat" " Sarkomand " " Sucre "...) The script (written in Catalan) it was also extracted of diverse poems. During the following years the comic was presented in samples collections, competitions and finally it got lost. I had only left some photocopies in a very fine paper, and they also disappeared... In 1998 had contact with a comics magazine, having the opportunity of publishing the work, i made a carefully worked drawings revision and a new adaptation of the script; despite all these efforts it was not published. In 2003 I make a third version adding virtual color (taking advantage of the current computer resources) and finally sees the light published in my page Web. Almost 20 years later... The poem speaks of the bitterness of feeling as a shipwreck, because ended up with the dreams and you feel empty like a bird of ice; everything is for the desire of imposing and destroying the land of those that you fear; The victims escape from the pain, repression, death... the exiled bird waits his end (with the island of the lost dreams among their hands) wishing that no more prisoner trees grow, and that in no land another bird of ice could not be born.