CORAGRE

Història d´una llarga enfermetat

Part1-Inicis

Òscar Garriga “Coragre” comença la seva trajectòria musical a meitat dels anys 70, com a poeta-lletrista i músic-cantant. Amb unes primerenques incursions musicals entre acústiques i elèctriques amb diversos grups d´amics: “Beat Rock, Dapax Romàntic Band, Carpricorn...”

Fins a l´aventura de l´electrificació amb els grups de Rock Cátala com: “COP DE ROCK” fan el seu debut en directe al 1983, com a “MUNGUBUS” participen en festivals, concerts (on comença a incorporar disfresses i elements teatrals a les cançons) i també realitzen un primer videoclip “Accidentalment” per televisió de Mataró. Sota el nom de “FORA DE TO”   fan una maqueta amb temes propis i un darrer concert a principis del 87. Amb Emilio “Morenito” i Andrés Lora com a principals motors musicals consoliden un repertori interpretat   majoritàriament en Català, amb temes remarcables com: Accidentalment, Quan et Cridava, Ulls Elèctrics, Conyac, Comentari sobre la Nostra Mort, Imatge d´Arxiu, L´Home de Mil Anys, “Blues” per una Dona, S´en va el Tren... -és un període d´iniciació amb molts canvis, batibull d´influències i inquietuds, d´experiments musicals, poètics i teatrals-.

Comença així l´experiència influenciat pel Surrealisme i la Poesia (en les lletres) el Pop-Rock i el Blues (en la música) iniciant tanmateix les seves aportacions del que serà el Rock Català en els anys 80 i 90.

Part 2 -Evolució

És a principis dels 80, quan el sobrenom de “CORAGRE” pren forma en les seves noves cançons de caire acústic, al marge dels grups elèctrics on és el cantant. L´any 1987 Coneix Francesc “Frans” Beltrán i conjuntament composen temes d´esperit sarcàstic i alhora crític, on els sintetitzadors són l´element vital . Amb “Què és el sexe?” es donen a conèixer al concurs de maquetes del “Miki Moto Club” de Catalunya Ràdio. Són seleccionats pel “Xe Festival de la Cançó” de Manlleu amb   “Com Quatre Flames!” (1ª versió) composició que seguirà la línia de sonoritats obscures i lletres obsessives, amb base   instrumental electro-sintètica que caracteritza aquesta etapa.

Les influències del Jazz i la Cançó deixen les seves empremtes (sense oblidar les arrels roqueres) en una nova etapa. En aquesta època forma equip amb   Pere Hernández, el so de   “CORAGRE” experimenta un canvi, on la fusió entre poesia i música reflexa un esperit més profund.   Amb “Alè humà”, arriben a aconseguir el 1er premi del “XIe festival de la Cançó” de Manlleu. L´any 1990 enregistren el primer LP, per Àudio-Visuals de Sarrià, als estudis Moraleda de Barcelona, sota el títol “ENTRE DOLÇ I AGRE” amb la col·laboració dels músics Marcel Grífol i Pere Masriera. El disc en un difícil equilibri -però aconseguit- entre qualitat i comercialitat, esdevé una mostra eclèctica de fusions i influències: Simfònic, Funky, Pop-Rock, Cançó, Clàssica, Jazz, Blues.... Destaquen els temes que tindran més ressò: “De Tant en Tant (single promocional), Nostra Senyora de la Televisió, Alè Humà, Com Quatre Flames!, Animal de Circ i “Blues” per una Boira del teu Cor”. Aquest nou bagatge els porta a les primeres posicions de les llistes de programes   ràdiofonics com “Catacrac” de Catalunya Ràdio (entre d´altres), i a enregistrar videoclips per programes   del   Canal 33 i de TV locals. Al 91 amb una renovada formació, presenten el disc a la sala "Das Andere" de Mataró: Òscar Garriga, Pere Hernández, Manuel del Viejo, Agustí Galan i Michel Solves. La manca de promoció discogràfica, i la sectària difusió de la música Catalana que es fa en els mitjans de comunicació fan que el duet compositor es desfaci.

Malgrat tots els entrebancs,   Garriga decideix tirar endavant amb la resta del grup, la nova etapa és iniciada al 1992. Es realitzen actuacions per la comarca del Maresme; així com un videoclip per TV Arenys de Mar amb la cançó “Nostra Senyora de la Televisió”. Aleshores   Òscar Garriga, conjuntament amb Michel Solves treballen en els temes per a un nou disc. A finals del 1993 inicien la pre-producció i enregistrament de “INFIDELS SOCIALS”   als Sidi Estudios de Mataró. Hi col·laboren músics de la comarca del Maresme com Jordi Nogueras, Pep Romaguera i Lluís Quadrench a les guitarres; Josep Buch al baix; Raquel Xiberta, Esteve Genís, Josep Mª Ruiz “Pilón”, Pita Sardà a les veus. A més de la formació actual: Òscar Garriga-veu, Michel Solves-bateria, Fredy Solves-teclats, Manuel del Viejo-baix i Javier Hinojosa-guitarra. El “Master” que s´enregistra de forma pausada durant uns quants mesos, significa un canvi força notable vers l´anterior treball: menys assequible però alhora més directe, el so resulta més compacte i personal, més dur i els poemes són més agres: “L´hora del Coragre, En el Foc!, El Llenguatge dels Infidels Socials, Deixa que el Cel es Cremi!, Sentint el Temps del Dolor, Entre Dolç i Agre, Cor de Roc, Lament, Oda per Infidels”. Partint de la base del Rock Progressiu donen forma a un àlbum conceptual amb molts matisos musicals i poètics: sensibilitat, angoixa, ironia, inconformisme i potser un cert pessimisme en un arriscat exercici força crític. Malauradament el disc no serà publicat per cap de les discogràfiques que en un principi hi estaven interessades (???) . Al no poder avançar arriba el desencís i la formació es desintegra.

Part 3 -Maduresa

Òscar Garriga desprès de superar aquesta agra etapa, s´adona que el Rock (a nivell creatiu) se l´hi ha fet petit i intenta a través de noves composicions obrir nous camins d´experimentació, realitza la maqueta “Retrat a l´Aiguafort”.

I a finals de 1995 es posa en contacte amb Josep Aragonés “J.A.T”   i decideixen arranjar les noves cançons amb sons inclosos dins de l´ampli ventall de les noves músiques. Així al 96 sorgeix el CD (maqueta) de “CORAGRE amb J.A.T.” “SENSE CONCESSIONS” amb la fusió de dues fortes personalitats marcades per nombroses influencies: “Murs, Històries Eròtiques, L´Autodestructiu, El Pas dels Anys, Sense Concessions, Històries Decadents, Tercer Món, L´Home Isolat, Aiguafort”… són temes de so primitiu i enrevessat, fruits d´unes circumstàncies i d´un període molt concret.

Per la seva part J.A.T. col·labora amb la companyia de teatre “Sarruga Produccions” i edita el CD “Eppure si muove”. També entre el 96-97 Garriga forma “STRAWBERRY FIELDS” amb els components del grup de Rock progressiu Català “Barrock” (dedicant-se a fer versions dels Beatles). A més de una nova maqueta anomenada “Trajecte en Terra de Cecs” en solitari.

“CORAGRE amb J.A.T.” amb una música difícil de pair i de portar als escenaris; es concentren a elaborar noves composicions: “Vidres, Equilibris entre la Boira, En l´Escenari del Crim, El Lent i Dur Hivern, Soledat, En un Cor de Pluja, Rèptils”... pel CD “NAVEGANT EN L´ESCENARI DEL CRIM” (97-98) 10 temes de procedència i inspiració molt diversa i on cada cançó té un paper diferent de la resta. Molt més madur que l´anterior CD, però menys espontani, potser.

Del 99 al 2001 es couen els 9 temes del següent CD “INTEMPORALS” (enregistrat totalment digital) “Intemporals (1ªpart), Gemecs, ...Sense trobar el Somni, Gel, Al Ritme del Dolor, La Buidor, Els Anys i els Danys, Una Partida, Intemporals (2ªpart)” amb més predomini de les guitarres (tot i que l´embolcall musical el segueixen protagonitzant els teclats i les percussions) un so més potent que els anteriors treballs, el concepte poètic i musical molt més aconseguit   i el disseny del CD més acurat. En definitiva l´obra més rodona que hagin pogut fer fins ara.

El concepte musical de “CORAGRE amb J.A.T.” es molt difícil d´encasellar, per una part és un univers fosc i alhora molt sensible; els poemes d´Òscar Garriga i el seu concepte artístic de la música fan difícil l´accès a les mentalitats acostumades als missatges convencionals i per altre part el pes instrumental i conceptual de Josep Aragonés fa que les composicions esdevinguin un “collage” de sonoritats inquietants però també seductores. Aquesta mescla híbrida (que no té res a veure amb el mestissatge) s´assembla més a la combinació de pigments en l´art plàstic (o d´ingredients en la cuina) que a la pròpia ortodòxia musical.

                        "No és tan sols música per les orelles, és música pels sentits"

                                                  (L´hora del Coragre- 1993)